Història
Història
La història de Sóller va lligada a la història de l’home. Exemple d’això és que diverses excavacions realitzades en uns jaciments situats en la muntanya de Muleta, s’han descobert vestigis de l’època talaiòtica a l’interior d’una cova que es remunten a una època compresa entre el 5200 adC i el 2700 adC. En el Museu de Mallorca hi ha, a més, tres estàtues de bronze trobades a la zona de la Roca Roja (segles IV-III a. de C.) d’una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear. Però si un esdeveniment marca la trajectòria del nostre municipi aquest ocorre en el segle XVI quan es produeix el sagnant episodi de la invasió mora del municipi. L’11 de maig de 1561, una coalició de corsaris algerians comandats per Otxali i Iusuf-Arrais van formar una esquadra amb vint-i-dues embarcacions per atacar Mallorca. Aquesta armada, abans d’arribar a Mallorca, es va detenir a Eivissa per a proveir-se d’aigua. Això va fer que els mallorquins rebessin avís que l’atac començaria a Sóller, per la qual cosa el Capità General de Mallorca, Guillem de Rocafull, va enviar un avís al capità de Sóller, Joan Angelats, així com a Bunyola, Santa Maria i Alaró perquè donassin la seva ajuda. Els mallorquins varen sortir cap al Camp de ‘sOca, en direcció al Port de Sóller. Varen desembarcar uns 1.600 corsaris a la zona de Ses Puntes sense que els guardes de terra s’adonessin. Els invasors es varen dividir en dos grups: mentre un va anar directament cap al port, l’altre va fer una voltera i va atacar Sóller des del nord, obtenint un gran botí. Els sollerics, que havien sortit cap al port, es varen trobar entre dos focs i decidiren atacar el grup corsari que es trobava al port. Una vegada reprès el port varen decidir esperar que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones i nins, que pretenien endur-se com esclaus. Quan els corsaris es varen sentir en perill varen matar molts presoners, pel la qual cosa varen ser perseguits pels mallorquins fins als penya-segats. S’han de remarcar dos fets: les Valentes Dons de Ca Tamany que varen liquidar amb la barra de la porta als pirates que varen assaltar ca seva i una partida de bandolers que varen fer un gran dany a les files sarraïnes per la qual cosa varen ser perdonats pel rei Felip II. Aquests fets es recorden cada any en una festa que se celebra cada segon cap de setmana de maig. A causa dels corsaris, a partir del segle XVI, es va construir la Torre Picada i el castell del Port de Sóller (avui conegut com sa Torre). També es va fortificar una part del poble, encara que d’aquesta darrera obra només queda un tros de muralla al costat de l’església parroquial.
Segles XIX i XX

La creixent importància comercial del Port de Sóller i una agricultura fortament desenvolupada, basada en el cultiu de l’olivera i els arbres fruiters, varen fer que durant la tercera dècada del segle XIX Sóller conegués un progressiu creixement de la seva economia. El 1835, com a conseqüència d’aquest desenvolupament econòmic, es va iniciar un moviment migratori cap a les colònies americanes i cap al sud de França motivat per un augment de població. Però per damunt de tot pel desig d’obrir nous mercats basats en el comerç dels cítrics. Va ser llavors quan la indústria tèxtil va conèixer el seu màxim desenvolupament creant-se petites companyies comercials. Encara avui s’erigeixen algunes d’aquestes fàbriques convertides en testimonis muts del passat industrial solleric que varen funcionar fins als anys setanta. Cap el 1865, una forta plaga va atacar la gairebé totalitat dels tarongers de la vall, afectant durament a la principal font de riquesa de la ciutat. Això va provocar un nou corrent migratori, aquesta vegada més especialitzat, cap al sud de França, Suïssa, Bèlgica i el llevant espanyol, on aquests emigrants varen establir els seus pròspers negocis per a després tornar i gaudir del capital obtingut del seu esforç. Ells varen ser els artífexs de la prosperitat i el progrés que va viure Sóller en el canvi de segle, durant el qual, va aconseguir per fi sortir del seu aïllament. Va ser llavors quan el 1912, amb la inauguració de la línia ferroviària entre Palma i Sóller, es va produir l’obertura de la vall a la resta de la illa.
Bookmark and Share